Palau de les Arts Reina Sofia

Helga Schmidt (Viena, 1941) és una de personalitats més influents del món de la lírica dels últims cinquanta anys. Nascuda en un ambient de profund arrelament musical -son pare era Studienleiter de Wilhelm Furtwängler i ella va créixer immersa en l'ambient musical de la Viena de la segona mitat del segle XX-, la seua sòlida formació arranca des de la infància. Va estudiar piano a Viena, i després, a París, en la Sorbona, història de l'art.

De la mà de son pare va tractar amb assiduïtat familiar personatges com Karl Böhm, Dimitri Mitropoulos, Clemens Krauss o el mateix Furtwängler, i altres grans cantants que llavors freqüentaven l'Òpera de Viena. Més tard, va treballar i va tractar amb mestres com Georg Solti o Carlos Kleiber.

La seua carrera professional va començar com a assistent del director general del Festival de Viena, Egon Hilbert. Helga Schmidt a penes tenia 21 anys. Allí va participar molt activament en el muntatge de Lulu, d'Alban Berg, que va dirigir Karl Böhm en 1962, i que van ser les primeres representacions de l'òpera de Berg en la postguerra. També juntament amb Karl Böhm va promoure un nou muntatge de Daphne, de Richard Strauss, protagonitzat per Fritz Wunderlich.

Dos anys després, quan en 1963 Hilbert va ser anomenat intendent de l'Òpera de Viena i Herbert von Karajan director artístic i musical, ambdós van contractar Helga Schmidt per a este teatre, on va treballar deu anys braç a braç amb Karajan. "A ell li dec la meua carrera", recorda Schmidt, la qual hi afig: "Va ser Karajan qui em va aconsellar que prenguera el camí de la direcció artística, començant des de baix, coneixent tots els racons del teatre. Era un home d'una altíssima exigència, profund, renovador. Per a ell, la prioritat absoluta de l'òpera estava en la música; l'escena havia de limitar-se a acompanyar-la. Era molt exigent en els detalls, ho revisava absolutament tot. I jo, en este sentit, he seguit els seus passos prou fidelment". Baluard a Viena del millor cant italià, amb el seu suport decidit van triomfar en la capital imperial artistes com Giulietta Simionato, Mirella Freni, Alfredo Kraus, Franco Corelli, Giuseppe Di Stefano, Boris Christoff, Cesare Siepi, Tito Gobbi, Piero Cappuccilli, o el seu propi espòs, el baríton Wladimiro Ganzarolli. També era responsabilitat seua la presència a l'Òpera de Viena de dos estrelles de la dansa tan universals com Margot Fonteyn i Rudolf Nureyev.

De Viena va saltar a Londres, per a ocupar a mitjan anys setanta el lloc de directora artística del Covent Garden. Tenia només 33 anys i va ser la primera dona a ocupar un lloc que pareixia reservat al gènere masculí. Juntament amb Colin Davis, va protagonitzar un dels períodes més brillants del coliseu londinenc. De la seua mà van arribar i van debutar a la Royal Opera House directors com Karl Böhm, Riccardo Chailly, Christoph von Dohnányi, Bernard Haitink, Carlos Kleiber, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Seiji Ozawa o Georges Prêtre, i els cantants Jaume Aragall, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Plácido Domingo, Birgit Nilsson, Luciano Pavarotti, Ruggero Raimondi o Joan Sutherland, entre molts altres. També va promoure innombrables gravacions discogràfiques que hui són referència imprescindible del món discogràfic, entre les quals, la famosa Tosca protagonitzada en 1976 per Caballé, Carreras i Wixell sota la direcció de Colin Davis.

Assessora artística d'una infinitat d'institucions i orquestres de primer rang, entre les quals la del Concertgebouw d'Amsterdam i la Simfònica de Londres, al final dels anys noranta del segle passat es va deixar fascinar per l'ambiciós projecte que la Generalitat Valenciana i l'arquitecte Santiago Calatrava preparaven amb la idea d'obrir un gran teatre d'òpera a València. L'arquitectura avantguardista del nou edifici i el suport decidit del Govern valencià la van persuadir per a involucrar-se de ple en el projecte.

Des de l'any 2000 ha treballat amb plena dedicació en el projecte. En els set anys transcorreguts des de la seua inauguració, en 2005, amb el nom de Palau de les Arts Reina Sofía, Helga Schmidt ha aconseguit emplaçar este nou centre líric entre els millors i més reputats de l'escena internacional. Ha sigut l'últim èxit d'esta gestora exemplar, que en el seu inexistent temps lliure somia de rellegir Rilke, Goethe o Baltasar Gracián, "que tant va influir en Schopenhauer". També de cuidar els seus dos gossos en la seua casa campestre del Piemont i de navegar solitària "per un mar blau d'horitzons infinits amb l'única companyia del record inesborrable del meu espòs Wladimiro". El juny de 2012 va ser distingida pel president d'Àustria amb la Gran Creu d'Honor de Primera Classe de Ciències i Arts, la màxima condecoració que concedix la república austríaca.