Palau de les Arts Reina Sofia

S I N O P S I   A R G U M E NT A L
 

PRIMERA PART: El duel

Quadro I
Saragossa, segle XV. Pati del palau de l'Aljafería. Ferrando, capità al servici del comte de Luna, espera amb els soldats el seu senyor, que passa les nits en vela davall del balcó de Leonora, dama de confiança de la princesa d'Aragó. El noble està crispat perquè no aconseguix esbrinar qui és el misteriós trobador que acudix al lloc a cortejar-la quasi tots els dies. Mentrestant, Ferrando, que distrau els servidors perquè no s'adormen, relata com en temps del vell comte de Luna i per orde d'este una gitana va ser capturada i cremada en la foguera acusada d'haver embruixat el menor dels seus dos fills. Azucena, filla de la gitana, no va tardar a venjar-se. Va raptar el bebé del comte i el va cremar en la mateixa foguera on va sucumbir sa mare. En el seu llit de mort, l'ancià comte persistia en el seu pressentiment que el seu fill vivia, i va fer prometre al seu primogènit que el buscaria sense parar. Mai van aconseguir trobar-lo ni tampoc trobar Azucena.

Quadro II
Jardins de palau. Leonora, en companyia de la seua confident Inés, espera impacient l'arribada del seu estimat Manrico (el trobador). El comte s'aproxima amb la intenció de declarar-li el seu amor, però en sentir el cant llunyà del trobador es deté. En la foscor de la nit, la dama corre emocionada cap al comte per abraçar-lo creient que és Manrico. Quan este apareix, Leonora, que advertix de seguida la confusió de què ha sigut objecte, proclama el seu amor al trobador. Això aviva encara més els zels i la ira del comte, que, damunt, reconeix en el seu rival amorós Manrico, un oficial de l'exèrcit del comte d'Urgell (aspirant al tron d'Aragó i enemic del comte de Luna). Leonora, incapaç de fer de mitjancera entre els dos cavallers, cau desmaiada mentres ells es baten en duel.

SEGONA PART: La gitana

Quadro I
Campament gitano en una muntanya de Biscaia. Els hòmens forgen el ferro candent amb les seues ferramentes mentres amenitzen el seu treball amb una alegre cançó que contrasta amb la tristesa de la melodia que a continuació entona Azucena. Quan esta es queda a soles amb el seu fill Manrico, narra els funestos esdeveniments passats que tant la turmenten: ella va raptar el fill xicotet de l'anterior comte de Luna per a cremar-lo en la foguera. Però en el seu deliri, va llançar al foc per error el seu propi fill i va criar el del comte com a seu. Manrico, horroritzat, li pregunta llavors si ella és realment sa mare. Azucena li confirma que sí, i que no ha de tindre en compte les seues paraules sense sentit, fruit dels mals records d'aquell succés. Qui, sinó ella, sa mare, és la que vetla per ell i cura les seues ferides produïdes en l'últim combat, on Manrico va estar a punt de matar el seu enemic, el comte de Luna. Però segons pareix, una estranya força li va impedir travessar-lo amb la seua espasa. Decidit ara, jura a sa mare que la pròxima vegada que el tinga al seu abast no li perdonarà la vida. Arriba un missatger al campament amb instruccions per a Manrico: ha sigut designat per a defendre Castellor, acabada de conquistar, i ha de partir immediatament. Però abans, passarà pel convent on es troba Leonora, que està a punt de prendre els vots creient que el trobador ha mort en combat.

Quadro II
Convent pròxim a Castellor. És de nit. El comte de Luna irromp al mig de la cerimònia religiosa amb intenció de raptar Leonora. La sobtada aparició de Manrico provoca desconcert i sorpresa general, especialment en Leonora i el comte, perquè ambdós creien mort el trobador. Este avorta el pla del noble, que no té més remei que rendir-se en veure's rodejat pels hòmens del seu rival. Leonora i Manrico escapen.

TERCERA PART: El fill de la gitana

Quadro I
Campament del comte de Luna. Arriben els reforços que esperava el comte per a assaltar la fortalesa de Castellor. El noble, que desitja ardentment Leonora, vol iniciar com més prompte millor l'atac per a arrabassar-la a Manrico. S'acosten diversos soldats que porten presonera una gitana que vagava per la contornada. En veure-la, Ferrando hi reconeix Azucena. La gitana, a més, revela que és la mare de Manrico. El comte ordena que la lliguen i encenguen una foguera per a cremar l'assassina del seu germà i mare del seu major enemic.

Quadro II
En una estança adjacent a la capella de Castellor es preparen les esposalles de Leonora i Manrico. El trobador transmet a la seua amada la seua preocupació per l'imminent atac enemic que patiran, encara que confia en el coratge dels seus hòmens per a defendre's. Però els esdeveniments s'avancen. Manrico, informat per Ruiz, el seu home de confiança, que sa mare morirà en la foguera, ix precipitadament amb els seus soldats disposat a salvar-la.

QUARTA PART: L'execució

Quadro I
Palau de l'Aljafería. El trobador ha caigut en la trampa que li ha estés el comte, que ha vençut en l'assalt. Manrico i Azucena romanen presoners en una cel·la i seran executats a l'alba. Leonora suplica al comte que salve el trobador. A canvi, ella s'entregarà a ell. El noble accepta i dóna les ordes necessàries al carceller, mentres Leonora ingerix un verí mortal que porta en l'anell.

Quadro II
En la masmorra, Manrico tranquil·litza la seua pertorbada mare fins a aconseguir, per fi, que s'adorma. Entra Leonora per a avisar-lo que és lliure i ha d'anar-se'n immediatament. Però ell no entén per què ha de partir sense ella. Llavors Leonora li explica el sacrifici que ha fet per ell, just quan el verí comença a fer efecte i se sent defallir. En eixe moment entra el comte i veu com Leonora mor en braços de Manrico. Furiós per haver-se deixat enganyar, ordena la immediata execució del trobador. Azucena es desperta i pregunta on es troba el seu fill. El comte la conduïx fins a la finestra de la cel·la per a mostrar-li el cos de Manrico sense vida. Llavors, la gitana li revela que acaba d'executar al seu propi germà, mentres exclama victoriosa: "Mare, estàs venjada!".